OPINIÓ PERSONAL.

Quan vaig començar aquest projecte, jo havia escollit a un altre nen per ajudar-lo, però per unes circumstàncies no el vaig poder tenir. La veritat, és que estic igual de contenta que com si hagués estat amb qui volia. És una experiència que tinguis a qui tinguis te'n vas amb la mateixa satisfacció.

D'això he tret moltíssimes coses, una de elles que s'ha d'ajudar sempre a qui ho necessiti i que amb esforç i ganes pots arribar a ajudar a una persona que pot ser estar molt malament.
Aquest projecte, m'ajudarà també en el meu futur, perquè vull estudiar Educació Social, vol dir que haig d'ajudar a persones. És una cosa que m'encanta. Si pots ajudar a algú en una petita cosa, perquè no ho fas? Tota la gent es mereix ajuda.
La Sirandu, és una nena molt agradable i dolça. Ella, té problemes a casa, més aviat, te problemes d'atenció per l'edat que té. Per això, tenir una padrina ha sigut la màxima felicitat per a ella. A casa no poden donar-li la màxima atenció, però tenint una padrina, almenys pot estar per ella i per el que necessiti.
M'ha encantat tindre-la com a fillola perquè sempre estàvem rient i passant-nos-lo bé. A més a més he pogut ajudar-la una mica a llegir i fer els deures.
A part de estar feliç per haver pogut ajudar a una nena, també ho estic per haver tornat un altre cop a l'escola on vaig estar de petita. Cada vegada que hi anava em venien molts records i amb les meves amigues ho parlàvem.
També vull dir que la Teresa m'ha ajudat molt. A vegades hi havia dies que venia estresada de l'institut, però amb ella parlava i m'entenia a la perfecció, cosa que alguns professors que tenim no. I això per mi ha sigut de gran ajuda, ja que una persona més gran que tu que entengui per el que estas passant no es fàcil.
Aquesta experiència no la cambiaria per res i sempre me n'enrecordaré de tots els moments que hem passat tost junts.

DIA 19. AVALUACIÓ!

Avui, aviem de fer la nostra avaluació d'aquest projecte durant tot el curs. Ens van convocar la Teresa i l'Àlex el divendres a l'escola Fontmartina després de les classes. 

Primer, aviem de fer una avaluació de nosaltres mateixos, i després la Teresa ens donava la seva avaluació i valoració.

A mi em va dir que ho havia fet molt bé i que estava molt contenta. Bé, generalment ho estava amb tots. 

Em vaig anar d'allà contenta perquè sentia que havia fet un bon treball, juntament amb els meus companys.

DIA 18. FESTA A L'INSTITUT REGUISSOL.

Aviem estat organitzant aquest dia durant dues setmanes. Totes les escoles vindrien al nostre institut i faríem com una petita gimcana i després un pica-pica. 

La gimcana consistia en quatre pobres. Cada una amb una temàtica diferent. La que organitzava jo, tractava de buscar diferents peces de puzle per tot el pati, per arribar a tenir la pista final, que juntament amb altres probes endevinarien on anar per trobar, en aquest cas, un pot de pintura. 

Els que anàvem a l'escola Fontmartina, aviem d'anar a buscar als nostres fillols a l'escola i després aniríem tots junts cap a l'institut. 

Quan vaig veure a la Sirandu, em vaig adonar de que estava molt esverada i contenta. Després, quan vam arribar a l'escola i els nens es van dividir en grup, la Sirandu no es volía separar de mi, però després va entendre que ho havia de fer.

Quan es van acabar totes les probes vam començar amb el pica-pica. Tot el menjar estava boníssim!

I per últim, la Sirandu i jo ens vam intercanviar uns regals. Em va fer molta il·lusió que em regalés alguna cosa.

Finalment, la vaig portar a l'escola i ens vam acomiadar. Em feia pena perquè ja no la tornaria a tindre més, però son coses que passen.