Aviem estat organitzant aquest dia durant dues setmanes. Totes les escoles vindrien al nostre institut i faríem com una petita gimcana i després un pica-pica.
La gimcana consistia en quatre pobres. Cada una amb una temàtica diferent. La que organitzava jo, tractava de buscar diferents peces de puzle per tot el pati, per arribar a tenir la pista final, que juntament amb altres probes endevinarien on anar per trobar, en aquest cas, un pot de pintura.
Els que anàvem a l'escola Fontmartina, aviem d'anar a buscar als nostres fillols a l'escola i després aniríem tots junts cap a l'institut.
Quan vaig veure a la Sirandu, em vaig adonar de que estava molt esverada i contenta. Després, quan vam arribar a l'escola i els nens es van dividir en grup, la Sirandu no es volía separar de mi, però després va entendre que ho havia de fer.
Quan es van acabar totes les probes vam començar amb el pica-pica. Tot el menjar estava boníssim!
I per últim, la Sirandu i jo ens vam intercanviar uns regals. Em va fer molta il·lusió que em regalés alguna cosa.
Finalment, la vaig portar a l'escola i ens vam acomiadar. Em feia pena perquè ja no la tornaria a tindre més, però son coses que passen.
Un blog excel'lent, felicitats
ResponElimina